NECESSITATS HUMANES

INTRODUCCIÓ

Durant els anys 40 i 50 del segle passat la psicoanàlisi i el conductisme (tabula rasa) eren les principals forces. Dins d'aquest context hi havia psicòlegs que no se sentien còmodes ni amb les bases teòriques d'uns ni dels altres. La incomoditat venia donada de que ells creien que els mancava tenir en compte: sentiments, realització, solidaritat... Ell creien que això també formar part de l'ésser humà i que s'havia de tenir en compte. Observen que cap dels models anteriors fa justícia de la facultat humana des d'aquest punt de vista i per tant postulen i plantegen un model diferent, apareixent així, la Psicologia Humanista.

Psicologia humanista

La aparició de la “tercera força”

La psicologia humanista sorgeix com una concepció pròpia a la primera meitat del segle XX amb les aportacions dels deus principals representants: W. James, L. Bingswanger, M. Boss, G. Allport, A. Maslow, C. Rogers, R. May, V. Frankl, E. Fromm, R. Laing. Nosaltres dins de l'assignatura de Fonaments de Psicologia ens centrarem en només en dos personatges: Abraham Maslow i Carl Rogers

En la seva aparició es poden identificar tres tipus d'influències:

• Filosòfiques: humanisme, Existencialisme i Fenomenologia.
• Socials i culturals: el malestar de la cultura apareix com a conseqüència de la IIGM, la consciència de l'amenaça atòmica i la Guerra Freda, la insatisfacció social que va culminar en els moviments contraculturals dels anys seixanta.
• Psicològiques: la psicologia humanista es presenta com una tercera força al ser una proposta alternativa a la psicoanàlisi i al conductisme que eren les dues grans forces de la psicologia durant aquells anys.

La psicologia humanista és més un moviment que una escola psicològica.

Bugenthal els primer president va proposar els següents postulats bàsics d'aquesta psicologia:

• L'home, com home que és, és més que la suma de les parts.
• L'home porta a terme la seva existència en un context humà.
• L'home és conscient.
• L'home tñe capacitat d'elecció.
• L'home és intencional en els seus propòsits. Les seves experiències valoratives, la seva creativitat i el seu reconeixement de significació.

Per altra banda l'Associació Americana de Psicologia Humanista proposa quatre postulats bàsics:

1. Centració en la persona humana i la seva experiència, així com també en el significat per a ella i en la auto-presència que això suposa.
2. Emfatització de les característiques distintives i específicament humanes: decisió, creativitat, autorealització...
3. Manteniment del criteri de significació intrínseca, en la selecció de problemes a investigar en contra d'un valor inspirat únicament en el valor de l'objectivitat.
4. Compromís amb el valor de la dignitat humana i interès en el desenvolupament ple del potencial inherent a cada persona amb ella mateixa i amb els altres.

Mirant l'exposat anteriorment podem veure que el la Psicologia humanista defensa un model de persona amb una tendència innata al creixement i un caire essencialment positiu. Col·loca les persones en un context en el que han de sobreviure i aflorarà la part més positiva d'ells. Defineixen l'ésser humà com a altruista, bondadós, amable, agradable... Però això no ens ha de dur a pensar que és un model ingenu sinó que és un model realista. Entenen que en la naturalesa humana es poden donar comportaments negatius i atribueixen el perquè de l'explicació d'aquests a causa d'una insatisfacció de necessitats, però que que aquests no són humans sinó conseqüències. Defineixen malaltia com un conjunt de símptomes de la insatisfacció de les necessitats.

La teoria humanista diu que hem d'anar a estudiar les persones que semblin més humanes, persones que: afronten les situacions que es troben, tenen sentit de l'humor, són optimistes... anàlisis de les persones auto realitzades. En canvi Freud és un estudiós de la part fosca humana.

Com he dit anteriorment en aquesta assignatura ens centrarem únicament en dos personatges i en aquesta pràctica concretament en un: Abraham Maslow.

Biografia

Abraham Maslow va néixer a Brooklyn, Nueva York l'1 de abril de 1908 i va ser el més gran de sis germans. Els seus pares eren immigrants russos, sense educació i devots de la religió jueva.

Al principi va estudiar dret, per satisfer als seus pares, però finalment es va decantar per l'estudi de la Psicologia i l'any 1934 obté el seu doctorat en Psicologia gràcies al seu estudi sobre el comportament dels primats.

Va treballar com a professor de Psicologia a la Universitat de Nova York i a la Universitat Brandeis i va ser un dels principals fundadors de la Psicologia Humanística i, juntament amb Carl Rogers, va contribuir a establir aquesta doctrina com a tercera força dins de la professió psicològica nord-americana.

L'enfocament de Maslow respecte de la psicologia i de la vida en general inspira entusiasme; no considerava a les persones com a joguines de la destinació, titelles o víctimes de la vida. Tot i que les persones cauen en diversos paranys psicològics, que les condueixen a la desesperança i la desmoralització; però gràcies a la seva intel·ligència i voluntat poden sortir d'aquests paranys i descobrir novament que la vida mereix ser viscuda. De fet, Maslow pensava que la gent pot fer una mica més que descobrir això: de tant en tant, és capaç d'experimentar moments de goig o èxtasis intensos, als quals ell va anomenar experiències cim.

La teoria de Maslow, teoria de la motivació humana o de les necessitats humanes, és una teoria essencialment pràctica.

Trobem tres textos clàssics, base de la teoria humanista:

• Motivación y personalidad.
• El hombre autorealizado.
• La personalidad creadora.

Maslow també va proposar una ordenació jeràrquica dels motius, coneguda com la piràmide motivacional de Maslow (1968). Per a ell la persona té la capacitat inherent d'autorealitzarse, i aquest creixement personal governa i organitza totes les altres necessitats.

L'any 1970 mor d'un atac al cor, el 8 de juny, a l'edat de 62 anys.

El llibre més conegut i influent de Maslow és Toward a Psychology of Being (1962).

PIRAMIDE DE MASLOW Teoria de la motivació humana.

Per Maslow les necessitats humanes segueixen un ordre concret; primer trobem les fisiològiques (com la regulació de la temperatura corporal, la gana, la set i tot el que comporta la supervivència de l'organisme), després la necessitat de seguretat (protecció), la d'afiliació (afecte i pertinença a un grup), la d'autoestima i finalment la de autorealització.

Per Maslow les necessitats situades en estrats inferiors o nivells més baixos de la piràmide estan relacionats amb la supervivència de l'individu, diu que aquestes són les primeres que apareixen i les que posseeixen una major força, ja que si no es satisfan l'organisme pot morir. Aquesta jerarquia imposa que per satisfer una necessitat d'un nivell superior, primer s'ha de satisfer una necessitat inferior prèvia. Finalment, a mesura que ascendim en la piràmide, les nostres necessitats canvien d'objectiu i passen de ser necessitats de falta o privació a ser necessitats de creixement o autorealització. De totes maneres té en compte que hi ha excepcions. Ja que en una vaga de fam, és una situació en la que una necessitat del primer pis queda en segon terme davant d'una necessitat del 5. Per aquestes persones ha estat més important una necessitat de 5è ordre que no de primer. Un altre excepció en la que ens podem trobar molt sovint dins de la nostra societat és el cas de les persones que pateixen anorèxia.

Una de les afirmacions decisives de Maslow és que en els éssers humans hi ha una tendència innata a treure el major partit possible dels seus propis talents i potencialitats, tendència que ell va denominar autorealització. Un exemple curiós que posa és: “Si una patata, menys complexa, posseeix aquesta tendència al creixement i a l'autoregulació, per que l'ésser humà que és més complexa no l'ha de tenir?

Abraham Maslow entén per necessitat tot allò que si no es cobreix la persona o es mort o es posa malalt, Més tard anomenarà les pseudonecessitats.

Fisiologia

En aquest primer nivell hi trobem les necessitats físiques, totes aquelles, que les persones necessiten per sobreviure i tenir una certa estabilitat biològica. ( Menjar, Beure, tenir un mínim de salut, etc. )

Seguretat

Dins d'aquest segon nivell i entra la Psicologia de la persona, és el fet de tenir, una sensació de seguretat e integritat física. Aquest nivell, també fa referència a saber que hi ha una certa constància i permanència en allò que et rodeja. Bàsicament es tracta de que la persona es senti segura i “domini” l’entorn en el que viu.

Afiliació

Aquests tercer nivell és el que fa referència al sentiment d’Amor i Pertinença. Sentir-se part d’un col·lectiu més important que el propi individu. Així com sentir que algú t’escolta i ets important per algú altre, fan que es completi aquest nivell.

Reconeixement

En el quart nivell hi trobem el sentiment d’autoestima, de sentir-se competent i realitzat en alguna cosa, per exemple en el treball o en les relacions amb els altres.

Autorealització

Aquest és el cinquè i últim nivell i és en que hi trobem l'autorealització completa, gairebé estaríem parlant de les necessitats espirituals que pot tenir una persona, pensar en la transcendència de la vida i en qüestions de caire existencial.

Problemàtiques:

Des del punt de vista humanista si aquestes no són assolides correctament hi podem trobar variades problemàtiques, per exemple els trastorns d'ansietat com serien els TOC o l'estrès, entre altres, els trobaríem relacionats amb el segon nivell el de seguretat.

PRÀCTICA

Donat que aquests nivells que proposa Maslow poden no ser assolits la pràctica consisteix en plantejar una situació problema per a cada un del nivells i davant d'aquestes donar tres exemples de comportament.

Davant d'una situació problema podem actuar amb un dels següents comportaments:

• Comportament Constructiu: S'assoleix l'objectiu de satisfer la necessitat autèntica i tothom en surt beneficiat.
• Comportament Destructiu: S'assoleix l'objectiu de satisfer la necessitat autèntica però algú en surt perjudicat.
• Comportament Fallit: No s'assoleix l'objectiu de satisfer la necessitat autèntica.

Respecte al primer nivell, el més baix de la piràmide, les necessitats Fisiològiques, les hem relacionat amb el menjar:

Una posició Constructiva seria: Muntar un hortet a casa, i així, per una banda tenir menjar sa i fresc i per l’altre, fins i tot fer un xic d’exercici. Per nosaltres seria un avantatge i per la resta de la gent no significa cap perjudici.

Una alternativa Destructiva seria: Robar el menjar.

Una actitud Fallida: enganyar el cos mitjançant el consum d'alguna substància (droga, per exemple), per a no tenir la sensació de gana, però amb això no s’elimina la gana, només s’emmascara.

Respecta als aspectes de segon nivell, hem agafat el tema de la Seguretat, però en el tema concret de la Necessitat de Seguretat en la Salut.

Pensem que una actitud Constructiva seria fer una vida sana, acompanyar-la d’una dieta mediterrània i natural i fer esport, moderadament.

Una posició Destructiva: Seria automedicar-se, entenem que tal fet pressuposa que es fa sense control mèdic, i amb un suposat autoconeixement del que ens podem prendre, fet que tot sovint només serveix per guarir el símptoma del moment (mal de cap, per exemple) però que pot desencadenar altres problemes, fins i tot més greus, com seria el cas de consums de determinats medicaments o productes en estat de gestació, situació que potser encara no detectada per la futura mare.

Una conducta que desenvoluparia una actitud Fallida seria: Portar una vida poc assenyada (des del punt de vista de la salut), però recórrer al metge tot sovint per a comprovar que no es pateix cap malaltia. (Com exemple podria ser portar una vida molt activa de relacions, sense mesures de prevenció, però fer-se sovint anàlisis del VIH)

En relació al tercer nivell de la piràmide, hem volgut tractar el tema de la relació sentimental de parella:

Després d’un cert debat sobre com s’ha d’estimar al altre, hem conclòs que una fórmula Constructiva (de fet la conclusió a la que hem arribat és de que és LA FÒRMULA): Estimar, i que aquesta manera d'estimar-se sigui recíproca entre un i l'altre, compresa i sentida per tots dos de forma que rebin tan com donin, i es sentin plenament estimats i estimants.

Hem arribar a la conclusió que una situació Destructiva (i potser freqüent) és: Menystenir-se, autodespreciar-se i subvalorar-se amb l'objectiu de fer feliç a l'altre.

Hem arribat al plantejament que una opció que condueix a la Fallida: Consisteix en renegar (en el sentit de no reconèixer) i no acceptar les pròpies inclinacions sexuals. Ja que amb aquesta conducta esdevé inviable la relació sentimental en parella.

Pel que fa al quart nivell, relatiu a la pròpia Autoestima, hem agafat com a referència el propi Respecte, és a dir el respecte a un mateix (que vinculem, de forma inseparable amb el respecta als altres).

Opinem que una actitud que cal prendre i que és Constructiva consisteix en: Tenir consciència de que tenim prejudicis i lluitar per superar-los, amb una actitud de constant autocrítica per detectar-los, i amb el ferm propòsit d’eradicar-los.

Hem pensat que una actuació Destructiva consisteix en: Aconseguir el respecte mentint, venent a l'altre una idea d’un mateix que no es correspon amb la realitat (pensem que passa en alguns casos, com ara : la imatge que d’ells mateixos venen alguns famosos, o alguns polítics...). Hem parlat de la dita que diu: “Qui sols cerca el aplaudiment dels altres, posa la seva felicitat en mans alienes”. Pensem que no condueix en lloc el fet de fer-se passar per una cosa que no s’és. També podríem utilitzar aquella frase de ..... de “Es pot enganyar a molts durant poc temps, es pot enganyar a pocs durant molt de temps, però no es pot enganyar a molts durant molt de temps” (Casos vivents: Millet, Bush, Aznar.... etc.).

Una actuació que en principi pensaven com a destructiva, però que ens hem adonat que es Fallida consisteix en: Confondre que et tinguin respecte amb que et tinguin por (com pot ser el cas d’apallissar als companys de classe per “guanyar-se” el seu respecte, ja que el que NO S’OBTÉ és, justament, el seu respecte.)

Pel que fa al cim de la piràmide de Abraham Maslow, que consisteix en la Autorealització, hem pensat que si de veritat s’aconsegueix la autorealització (plena) es incompatible amb ocasionar lesions a un mateix o a d’altres. En el procés d’elucubracions, hem valorat que, tal vegada, la dita Autorealització pot tenir connotacions culturals o espirituals (com deia Maslov) que permetin trobar alguna actitud d’aquesta mena, vinculada a fanatismes o idees que es considerin pel damunt d’altres valors. Opinem que el tema es força discutible i potser caldria un debat més en profunditat per obtenir o acostar-nos a conclusions més meditades. Recordo que quan hem arribat a aquest punt gairebé tenim 20 minuts per resoldre els tres darrers enigmes, i al final encara ens ha tocat tancar-los sense acabar els debats. Llàstima, estava força interessant.

De totes maneres hem elaborat les tres respostes.

L’alternativa Constructiva aniria en l’ordre de: Obtenir la plenitud de la teva vida mitjançant l'entrega als demés i més necessitats, com va fer per exemple la Mare Teresa de Calcuta, o Vicenç Ferrer.

Opinem que una posició Destructiva consistiria en la : Defensa de posicions fanàtiques mitjançant la lluita armada, posant com exemple als terroristes suïcides que pensen (creuen) que amb la seva immolació els serà donat el paradís (per aquests mèrits assolits justament amb el seu sacrifici). En la creença és on radica la dificultat de considerar-ho com a destructiu o no. En el fons és similar al cas d’acabar amb una guerra de cop... tirant dues bombes atòmiques sobre ciutats indefenses, plenes de civils innocents...

Pensem que el que seria un intent com a pràctica Fallida, com ara: Cercar la plenitud de la teva vida a partir del reconeixement de l'altre, i amb uns objectius egoistes, per obtenir-ne un profit (seria el cas dels “pelotazos”).

REFLEXIÓ

Pel que respecta a la reflexió respecta al treball en grup ha estat una pràctica molt grata i en la que s'ha pogut parlar, comentar i argumentar les opinions. Hi ha hagut nivells en els que ens ha costat més implantar una solució. La principal dificultat requeia sobre l'elecció de quina necessitat era la que volíem treballar i exposar els tres comportaments. La situació es complicava a l'hora de exposar el comportament. Hi ha hagut moments en els que dubtàvem de si realment era constructiu. Aquest fet m'ha dut a la reflexió de que a vegades al llarg de la nostra vida creiem que tenim comportaments constructius i en realitat no és així. Molt probablement hi hagi moltes situacions en les que no ens parem a valorar si l'opció que estem triant és la més “correcta” i fins i tot potser no tenim en compte de que hi hagi altres opcions que no és la primera que ens ve al cap.

Pel que m'ha agradat més dur a terme aquesta pràctica, a part de l'evident que és l'aprenentatge de nous conceptes, el coneixement de personatges de la Història de Psicologia, el coneixement i l'enriquiment personal, ha sigut treballar amb aquest grup de treball. Crec que ens hem entès amb més facilitat del que potser m'he entès amb altres grup i que la repartició de treball i la col·laboració en ell ha estat més equitatiu. Pel que fa al tema del cinquè nivell el tema ha estat molt complex i ha dut a debatre molt punts de vista sobre aquest. Creant una conversa molt interessant i enriquidora sobretot per l'aportació del company Elias Muratet el que constantment ens omple i nutreix amb els seus coneixements.

Aquesta reflexió és pot ser una de les que m'ha suposat més complicacions a l'hora d'elaborar-la ja que és una de les pràctiques en les que m'han aparegut menys dubtes i preguntes. A causa d'això em sento insegura a l'hora de fer la reflexió ja que quan m'apareixen pocs dubtes i peguntes ho atribueixo a una mala feina. Tot i que valorant-ho no ho penso i arribo a la conclusió de que simplement és una pràctica menys reflexiva que les anteriors, però de totes maneres no em vull conformar amb el que he après i per tant la meva reflexió em porta a la conclusió de que hauré d'aprofundir en aquest model Psicològic, tenint en compte les recomanacions del professor Ernest Luz d'algunes lectures i conceptes com per exemple: el Coaching, una tècnica que diu que determinats processos mentals poden ser analitzats i es poden ensenyar fòrmules per a assolir aquest estat de realització (Si sabem com ho fan les persones que ho fan bé ho podrem ensenyar a altres).