FREÜD PASIÓN SECRETA

INTRODUCCIÓ:

Al llarg de la història trobem tres grans canvis del pensament que provoquen un daltabaix en la humanitat i la seva concepció, aquests canvis són:

1. El model heliocèntric de Copèrnic el que va desplaçar la Terra com el centre de l'univers.
2. Darwin amb l'elaboració de la teoria de l'evolució de les espècies amb la que va demostrar que la espècie humana no era en si mateix independent del regne animal sinó que hi havia les mateixes lleis per a totes les formes de vida animal.
3. Freud amb la teoria de l'estat l'inconscient amb la que desmenteix la idea de que l'ésser humà i totes les seves accions estan sota el control d'un mateix.

Biografia Freud:

Sigmund Freud pare de la psicoanàlisi va néixer a Viena en 1856 i es va doctorar als 25 anys. Des de molt jove va exercir la seva professió i a més va ser docent a la Universitat de Viena, interessant-se principalment en la Neuropatologia i el funcionament del cervell.

Posteriorment es va dedicar a l'estudi de les neurosis i especialment la histèria, posant èmfasi en la importància de la vida sexual en l'origen de les neurosis. Per Freud, tant les neurosis com les psicosis són pertorbacions engendrades per conflictes sexuals de la infància. El seu concepte de sexualitat que és més ampli que la genitalitat i que ell anomena libido, és equivalent a l'instint de vida. La necessitat de descobrir on s'oculten els temors afectius, ho va portar a penetrar al territori dels somnis. El seu llibre sobre la interpretació dels somnis és una de les produccions literàries més interessants i originals del pensament contemporani.

Per primera vegada es planteja el problema que un somni ha de ser interpretat, és a dir, desxifrat, ja que es presenta en forma encobert, amb un significat amagat darrere dels seus símbols i entenent-los com un fenomen importantíssim de la vida psíquica que és indispensable per la salut mental, com a mecanisme compensatori.

El terme Psicoanàlisi comprèn: un mètode, una teoria i una tècnica, és a dir, l'estudi profund de la ment, l'anàlisi dels resultats i l'aplicació terapèutica a través de l'inconscient. Per mitjà de la tècnica d'associació lliure, per hipnosis o per la interpretació dels somnis, els pacients poden aconseguir fer conscients els continguts inconscients i arribar a l'elaboració emocional dels traumes del passat, produïts per fixacions a etapes primerenques del desenvolupament psicosexual.

Segons Freud, les fixacions es produeixen per repressió, que significa rebutjar o mantenir en l'inconscient, pensaments, imatges, records, lligats a una pulsió. Considera la repressió com un procés psíquic universal, quan es troba en l'origen de la constitució de l'inconscient com a domini separat de la resta del psiquisme. Es tracta de coses que el pacient vol oblidar, percepcions intolerables que intencionadament manté, rebutja i reprimeix, fora del seu pensament conscient; i que no obstant això conserven tota la seva vivacitat quan aconsegueixen novament ser evocats. La teoria de la repressió és la pedra angular sobre la qual reposa tot l'edifici del Psicoanàlisi.

De la Psicoanàlisi també podem que és una teoria científica perquè posseeix un fonament teòric, lògic i coherent, basat a més en la vasta experiència del seu creador en el tractament de les neurosis i les psicosis; però en el sentit estricte de les lleis que regeixen el veritable coneixement científic segons el punt de vista acadèmic, la seva teoria no ha estat encara comprovada en forma experimental. Hem d'admetre que Freud ha obert un nou camí a la investigació psicològica i ha fet una aportació extraordinària a la Psicologia, elaborant una interpretació dinàmica del psiquisme que és d'un alt valor pràctic en la clínica. Freud ha llegat una extraordinària quantitat d'importants treballs literaris, aconseguint amb el seu elegant estil i gràcia singular, la correctíssima expressió del seu pensament en llengua diàfana i bella.

PEL·LÍCULA:

“Freud pasión secreta” és una pel·lícula de l'any 1962 del director John Huston.

Aquesta, una pel·lícula pseudo-biogràfica, descriu a partir de 1885 cinc anys de la vida del psicòleg vienès Freud (1856-1939).

Per aquella època, molts dels seus companys refusen tractar pacients d'histèria, per que creia que només ho simulaven per cridar la atenció. Però Freud va aprendre a utilitzar la hipnosi per trobar raons de les seves psicosis. Aquí la seva pacient és una jove que refusa beure aigua i sempre és turmentada pel mateix mal son.

La pel·lícula està estructurada en dues parts en la primera es pot observar el període d'aprenentatge del jove Freud i la seva trajectòria. Primerament el seu rebuig de la posició organicista defensada per Meynert, a continuació l'apropiació de la hipnosi que va aprendre de Charcot i per últim la utilització del mètode catàrtic amb el recolzament i la col·laboració de Breuer. A la segona part se'ns mostra el paral·lel entre l'anàlisi del cas de Cecily i l'autoanàlisi de Freud, mostrant la vinculació que hi ha entre ambdós casos i posant de manifest la seva dependència mútua, de manera que cada avanç aconseguit a qualsevol d'ells proporciona un nou impuls cap a la comprensió de l'altre. Al mateix temps aquesta part està desenvolupada en dos temps. En el primer Freud exposa les seves troballes als metges de Viena, això provoca un escàndol i acaba amb Breuer renegant públicament de les idees Freudianes. En el segons temps hi ha la situació en la que Freud passeja pel cementiri on es troba enterrat el seu pare un lloc on anteriorment no si podia ni acostar perquè la tensió provocava en ell símptomes neuròtics. I la pel·lícula acaba amb el triomf íntim i personal del protagonista.

PRÀCTICA:

En aquesta pràctica el professor Ernest Luz ens va demanar que triéssim un tema a treballar que hagués sortir a la pel·lícula. El tema que he triat per a treballar i aprofundir és el tema del complex d'Èdip. Aquesta teoria Freudiana al·ludeix espontàniament a un mite que es troba llunyà en la història i des d'un principi afirma la seva universalitat. “Tot ésser humà té imposada la tasca de dominar el complex d'Èdip.”

Per entendre més fàcilment la teoria de Freud, a continuació, faré un resum del mite grec d'Èdip el Rei.

Una mica de mitologia...

Èdip Rei és el protagonista d'una antiga llegenda grega immortalitzada per Sòfocles en les dues grans tragèdies Èdip rei i Èdip en Colono. La tragèdia de Sófocles, que data del segle V a. C., pren els punts essencials de la història i l'expressa amb tota la riquesa dels seus símbols. Però contínuament apareixen reelaboracions del mite que va apassionar també a Voltaire, a S. Freud, i a I. Stravinsky.

ÈDIP REI

L'obra parla d'Èdip un desventurat príncep de Tebas, fill de Layo i de Jocasta. Poc abans que Layo i Jocasta es casessin l'oracle de Delfos els va advertir que el fill que tinguessin arribaria a ser assassí del seu pare i espòs de la seva mare. Layo va tenir por, i quan va néixer Èdip, va encarregar a un dels seus súbdits que matés al nen, però aquesta persona no va complir amb l'ordre de matar a Èdip, únicament va perforar els peus del bebè i el va penjar amb una corda d'un arbre que situat al bell mig de la muntanya Citerón, faltant a la seva lleialtat al rei Layo per l'horror que li produïa l'ordre que li havia donat.

Per aquest lloc va passar Forbas, un pastor dels ramats del rei de Corinti que va escoltar els grans laments i plors de l'infant i el va recollir lliurant-li-ho a Polibio, per a que aquest en tingués cura. L'esposa de Polibio, Peribea es va mostrar encantada amb l'infant i el va cuidar amb afecte, donant-li per nom Èdip, que significa "el dels peus inflats".

Èdip va créixer sota la cura de Polibio i Peribea, en arribar als catorze anys aquest era molt àgil en tots els jocs gimnàstics aixecant així l'admiració de molts oficials de l'exèrcit que veien en ell a un futur soldat. Un dels seus companys de jocs, amb l'enveja que li produïen les capacitats d'Èdip el va insultar i li va dir que no era més que un fill adoptiu i que no tenia honra. Abans de res, a causa del que havia escoltat i els dubtes el van anar turmentat i Èdip va preguntar a la seva mare si era adoptiu o no, però Peribea, mentint, li va dir a Èdip que ella era la seva autèntica mare. Èdip, no obstant això, no estava content amb les respostes de Peribea i va acudir a l'oracle de Delfos, qui li va pronosticar que mataria al seu pare i es casaria amb la seva mare, i a més li va aconsellar que mai tornés a Corint, lloc on va néixer. En sentir aquestes paraules Èdip va prometre no tornar mai a Corint, i va emprendre camí cap a Fòcida. En el seu viatge es va trobar a un horrible monstre, L'Esfinx. L'Esfinx tenia cap, cara i mans de dona, veu d'home, cos de gos, cua de serp, ales d'ocell i arpes de lleó i des de l'alt d'un pujol detenia a tot aquell que passés al costat d'ella, els feia una pregunta i si no la hi contestaven, l'Esfinx els provocava la mort.

Creonte, el rei de Tebas, tenia una germana anomenada Jocasta. Creonte va prometre donar la mà de la seva germana i el tron de Tebas a aquell que aconseguís desxifrar l'enigma de l'Esfinx. Aquest enigma era: quin és l'animal que al matí té quatre peus, dos al migdia i tres a la tarda?. Èdip que desitjava la glòria més que gens va donar resposta al misteri de l'Esfinx dient que era l'Home, doncs en la seva infància camina sobre les seves mans i els seus peus, quan creix només sobre els seus peus i en la seva vellesa camina ajudant-se d'un bastó com si aquests fos un tercer peu. L'Esfinx, enormement furiosa perquè algú hagués donat la resposta correcta , es va suïcidar obrint-se el cap contra una roca.

Llavors Èdip es va casar amb Jocasta i van viure feliços durant molts anys tenint diversos fills els noms dels quals són: Etéocles, Polinice, Antígona i Irmene. Un dia hi va haver una gran pesta que es va estendre per tota la regió sense que ningú tingués opció, i l'oracle de Delfos va informar que aquella calamitat únicament desapareixeria quan l'assassí de Layo fos descobert i expulsat de Tebas. Èdip, com bon rei que era, va animar amb molt ímpetu i energia les investigacions però aquestes van mostrar que el que realment havia succeït era que ell era el que havia matat a Layo, el seu pare i s'havia casat amb Jocasta, la seva mare.

Segons altres versions, l'assassinat es va descobrir perquè Èdip li va ensenyar a Jocasta el cinturó de l'ancià al que havia matat, i que Èdip va robar per la seva vàlua. Jocasta, després d'aquest descobriment es va suïcidar i Èdip, aclaparat per la gran tragèdia, va creure no merèixer més veure la llum del dia i es va treure els ulls amb la seva espasa. Els seus dos fills el van expulsar de Tebas i Èdip es va anar a Àtica on va viure de la caritat i com un pidolaire, dormint sobre pedres.

Amb ell viatjava Antígona que li facilitava la tasca de trobar aliment i li donava l'afecte que necessitava. Una vegada, prop d'Atenes, van arribar a Colon, santuari i bosc dedicat a les Erinias, que estava prohibit als profans. Els habitants de la zona ho van identificar i van intentar matar-lo però les belles paraules d'Antígona van poder salvar la vida. Èdip va passar la resta dels seus dies a casa de Teseu, qui li va acollir misericordiosament. Una altra versió diu que va morir en el propi santuari però abans d'expirar Apolo li va prometre que aquest lloc seria sagrat i estaria consagrat a ell i seria extremadament profitós per a tot el poble d'Atenes.

Posteriorment al complex d'Èdip Carl Gustav Jung, deixeble dissident de Freud, utilitza el terme Complex d'Electra com a sinònim del complex d'Èdip femení, a fi d'indicar l'existència d'una simetria entre els dos sexes en direcció a l'actitud que aquest duen cap als pares. I per tant a continuació també us inclouré el mite d'Electra.

Mite d'Electra

Electra és filla d'Agamèmnon, rei dels territoris de Micenas i Argos, i Clitemnestra, la seva infidel esposa.

Quan el seu pare va tornar de la terra de Troia va ser assassinat per Egist, l'amant de Clitemnestra. Electra va aconseguir salvar el seu germà Orestes i juntament amb Pilades van tractar d'acabar amb la vida de Clitemnestra i Egist. Orestes, després de venjar-se de la seva mare (en algunes versions amb l'ajuda d'Electra), es torna boig i és perseguit per les Erinias que la seva missió és castigar qualsevol transgressió dels llaços de pietat familiar. Electra, no obstant això, no és assetjada per les Erinias. Orestes, pel seu costat, es va refugià en el temple de Delfos. Encara que Apol·lo li indueix a prendre venjança, és incapaç de protegir-ho de les conseqüències de les seves accions.
Per fi, Atenea ho rep en l'Acròpoli d'Atenes i arregla un judici davant dotze jutges àtics. Les Erinias reclamen la seva víctima, ell presenta com a atenuant les ordres d'Apol·lo. Els vots dels jutges estan equitativament dividits, però Atenea dóna el seu vot de qualitat a favor de l'absolució.

Més tard, Electra es casa amb Pilades, amic íntim de Orestes i fill del rei Estrofo, el mateix que havia cuidat a Orestes mentre s'amagava de la seva mare i de Egist.

No sabem què va succeir amb aquests dos germans des de llavors, però aquesta bella història va donar motiu a Sófocles, a Eurípides i a Èsquil a convertir a Electra en protagonista d'obres en les quals es tracta el complex món de les relacions entre una mare i la seva filla enfront de la figura del pare.

Complex Èdip per Freüd

El descobriment del Complex d'Èdip, preparat des de feia molt temps per l'anàlisi dels seus pacients, Freud el realitza durant la seva autoanàlisi, que li condueix a reconèixer en si mateix l'amor cap a la seva mare; i una gelosia pel que fa al seu pare i que aquests es troben en conflicte amb l'afecte que li té. Dins de la Psicoanàlisi aquest complex es va considerar un “complex nucli de la neurosi”. Tot i que des del complex d'Èdip són molts els desplaçaments que, segons els ensenyaments de la psicoanàlisi de la neurosi i dels símptomes neuròtics més tard (sobretot de la histèria), són els responsables.

Freud explica que el complex d'Èdip ha de ser reprimit per a poder permetre el desenvolupament de l'infant però diu que quan aquest conflicte es dirigeix a l'inconscient aquí entra en acció el Complex de castració.

Freud, a la seva obra “Tres ensayos sobre la teoría de la sexualidad” assegura que en els nens es recurrent la fantasia incestuosa d'expulsar i substituir al progenitor rival, es a dir el pare pel nen, i la mare per la nena, però aquestes idees causen una culpa intensa i temor al càstig. El complex de castració compren, doncs, aquesta por a patir la castració com a càstig del seu desig sexual cap a la mare. En la nena, per altra banda, Freud diu que aquest complex s'executa de manera diferent. En la nena el que succeeix segons Freud és que primerament aquesta també s'enamora de la mare i rebutja el pare com un rival però partint de la seva manca del propi penis es desenvolupa una aversió cap a la mare que no té aquesta part del cos i secundàriament es bolca cap al pare perquè és aquest qui el posseïx. Des del punt de vista del complex de castració, aquest és la nena és inferior ja que hi ha manca de penis. Podem dir doncs que el complex d'Èdip pot arribar a ser destruït per aquesta amenaça i por de ser castrat. La castració és un requisit necessari pel complex d'Èdip, ja sigui com un càstig o com una obligació, i s'estableix d'aquesta manera la lluita entre el narcisisme per una part del cos (penis) i la investidura libidosa de l'objecte.

El complex d'Èdip es presenta per dues vies, una via activa que consisteix en prendre el lloc que ocupa el pare amb la mare i una via passiva en la que el nen s'ha de fer estimar pel pare.

Segons Freud l'Ego del nen s'estranya del complex. La resolució del complex ve donada perquè a partir de l'autoritat del pare i la mare la investidura de l'objecte es substituïda per la identificació. Aquests canvi serà el que formarà el nucli del Súper-ego, que serà l'encarregat de prohibir l'incest. Les aspiracions libidals són sublimades i en aquest moment comença el període de latència. Aquest procés per a alguns autors més tardans el cataloguen com a un procés de cancel·lació o destrucció del complex però Freud el descriu com a un procés de repressió, ja que per a Freud el complex d'Èdip designa una etapa del desenvolupament sexual, entre els 3 i els 5 anys, que es torna a reviure durant la pubertat.

Pel que fa a la nena, Freud descriu que en la fase fàl·lica el clítoris és per a la nena com un penis, però amb la comparació d'aquest amb el nen aquesta se sentirà perjudicada per la seva inferioritat causant a la mare d'aquest prejudici. La nena suposa que en algun moment va tenir penis i que el va perdré a causa de la castració, provocant una diferència essencial entre l'home i la dona.

Les conseqüències d'aquesta concepció determinaran diferències en relació a la castració observable en la histèria i la neurosi obsessiva. Per la nena la castració és un fet consumat en canvi per al nen és una amenaça sempre possible de dur-se a terme. Simbòlicament el complex de la nena arriba al cim amb el desig de rebre un fill del seu pare. Aquestes nocions quedaran en l'inconscient com a base per a la futura funció sexual.

Complex d'Electra, aquest és el terme proposat per Carl Gustav Jung al 1912 per designar la contrapartida femenina del complex d'Èdip que fins a aquest moment Freud anomena Èdip femení. Jung com Freud el defineix com a una atracció afectiva de la nena cap a la figura del pare.

El complex d'Èdip i la visió de la homosexualitat.

Els freudians ortodoxos subjecten que les primeres manifestacions de la libido infantil són de caràcter bisexual. Però que a partir del cinc anys ja es poden apreciar diferències sexuals, el nen se n'adona de les diferències del cos de la seva mare i comença a dir que quan sigui gran serà com el seu pare. També exposen que el conflicte es resolt durant l'adolescència però que si aquest no és superat amb èxit aquest pot quedar enquistat a l'inconscient i es veurà en perill de prosseguir tota la seva existència amb una sensació d'incomoditat davant de qualsevol experiència sexual, ja que inconscientment l'associarà amb la culpa del desitjos d'incest de la infància. Segons ells, el desenvolupament d'aquest a no superació exitosa pot donar com a desenllaç una neurosi, quan aquesta apareix no sempre ho fa de la mateixa manera per a l'home s'obre la possibilitat de la impotència, el tracte exclusiu amb prostitutes- ja que aquestes d'alguna manera no s'assemblen a la seva mare- o també l'opció de només respondre sexualment a altres homes. Per a les dones, per altra banda, la sortida del conflicte no resolt són principalment la frigidesa i el lesbianisme.

REFLEXIÓ

A la pel·lícula ens mostra que moltes de les “inspiracions” que ha tingut Freud a l'hora de desenvolupar una teoria han sigut partint de les seves pròpies experiències, ja sigui en el cas del somni, en el cas del complex d'Èdip, en el cas de com viu ell l'atracció de Cecily... Per tant en part la meva reflexió em du a pensar que mai sabem prou, però que casi sempre pensem que ho sabem tot. Com va dir Willem de Kooning “La repartició més equitativa és la intel·ligència: tothom creu tenir-ne suficient”

Part del que m'ha impactat més és el fet de que crec que fins ara mai havia tingut en compte de que els autors de teories i sobretot teories psicològiques es basen en la seva pròpia experiència. Però no només això perquè tots els científics tenen una pregunta que és el que després els farà desenvolupar una hipòtesi i a partir d'aquesta dur a terme una investigació i formar una teoria. Tot s'inicia en una pregunta i... Tots nosaltres tenim preguntes. L'ésser humà és curiós per naturalesa i crec que únicament hem de voler desenvolupar i voler cercar respostes a elles.

Fer aquesta classe de pràctiques, tant d'observació com de recerca, em porta a reflexionar sobre temes que abans no havia reflexionat o que si ho havia fet no havia buscat respostes als meus dubtes. En aquestes pràctiques he pogut veure que un cop asseguda per a desenvolupar el treball a fer ja m'era indiferent la quantitat d'hores que hem pogués passar davant dels llibres o de l'ordenador ja que una pregunta em portava a una altra i aquesta posteriorment a una altra i que la recerca de respostes m'omplia i m'animava a continuar.

En la recerca, el que he trobat més interessant a sigut la informació que he trobat sobre el complex d'Èdip femení ja que no es tant conegut i per altra banda trobo que és més interessant i que tal com està desenvolupat per la Psicoanàlisi de Freud és un procés molt més complicat, a causa de les diferents etapes per les que passa la nena.

Pel que fa a la pel·lícula penso que és molt agradable poder seguir la trajectòria de Freud d'una manera tant visual perquè a part de poder conèixer el seu desenvolupament com a científic també t'ajuda a poder-el conèixer com a persona, amb tots els seus defectes i virtuts.

Com he dit al principi tots tenim preguntes, i jo en tinc una que em ronda pel cap des del primer cop que vaig llegir sobre Freud i el complex d'Èdip. Al desenvolupar aquesta pràctica he estat buscant informació per a respondre-la però no l'he trobat. Doncs, basant-me en que crec que l'homosexualitat no és fruit d'una repressió, ni una mala resolució del conflicte, com exposen els psicoanalistes i que molt probablement és una qüestió genètica, ja que s'han dut a terme estudis amb bessons separats des del naixement que demostren que hi ha una part genètica, la meva pregunta és la següent: Si donem per correcta la universalitat del complex d'Èdip i del complex d'Electra, experimentarien el complex d'Èdip com a tal les persones homosexuals? La meva hipòtesi, molt probablement errònia, és que, com alguns autors també defensen, en els primer anys de vida -aproximadament fins als 5 o 6 anys- tots som bisexuals i que és a partir d'aquí que es defineix la nostra sexualitat. Per tant la meva resposta seria que sí, ja que en l'etapa en la que Freud estableix el complex d'Èdip la preferència sexual encara no estaria definida i únicament ens basaríem en el que observem, el nostra físic en vers al dels pares.