MECANISMES DE DEFENSA

INTRODUCCIÓ

En aquesta quarta pràctica tirem endarrere en el temps i ens situem a finals de s. XIX, dins de la Psicoanàlisi.

El metge Austríac Sigmund Freud (1856-1939), al llarg de la seva carrera es topa amb diferents trastorn que no pot explicar com els fenòmens histèrics. Són fenòmens que tenen una connotació conductual, ell a partir dels seus coneixement de medicina veu que aquests no tenen una base mèdica des de la que ell ho pugui explicar. Aquest fet el fascina i comença a dur a terme observacions d'aquests al costat de Charcot, a Saint Pettier. En aquestes observacions i l'estudi de la histèria utilitza de la hipnosi. Freüd observa que quan el pacient està hipnotitzat pot tornar a moure's, veure-hi... i quan està en l'estat de consciència no recorda haver caminat ni parlat. A partir d'aquestes observacions Freüd estableix dos estats de consciència i per primer cop defineix la persona amb una part conscient i una d'inconscient.

Diu que la part conscient és una petita part comparada amb la par inconscient i per això utilitza la metàfora del iceberg.

Més tard se n'adona de que l'inconscient en ocasions aflora de manera emmascarada a la consciència i d'això n'anomena preconscient. Aquest esquema C / PC / IC, portarà a Freud al següent:

ID / EGO / SUPEREGO

• L’Id, és el que es regeix pel principi de plaer i per tant vindria a ser tot el conjunt d’impulsos i desitjos innats.
• L’Ego, opera a partir del principi de realitat i sorgeix fruit de la interacció amb el medi i el seu entorn. Aquestes dues entitats són egoistes (només mira per ell mateix). Amb aquest nou sorgiment, es produirà una interacció entre l’ego i l’id (vull tenir, i el que puc tenir).
• Superego, aquesta entitat és la que genera els sentiments de culpa, remordiments, la consciència, etc. Per què és una entitat que té en compte als altres,i entra en dinàmica amb les dues anterior per el que podem dir que el comportament humà és la dinàmica de les tres entitats a l'hora.

EL MECANISMES DE DEFENSA

Els mecanismes de defensa dins de la teoria psicoanalítica tenen la funció d'evitar la censura del Superego, la instància psíquica estructurada a partir de la resolució del Complex d'Èdip. Són auxiliars de la repressió, mecanisme aquest en el qual les representacions censurables són eliminades del discurs conscient. Dins de la concepció de Freud, les pulsions no poden ser eliminades, sinó únicament reprimides a l'inconscient. Les pulsions tendeixen, de forma invariable, a la seva descàrrega, de tal manera que, si la seva representació pulsional li és denegada a una expressió conscient, llavors és desfigurada simbòlicament.

L'angoixa juga un paper essencial en la producció de la defensa, dins de la teoria Freudiana. Ella és un senyal d'alerta al jo, que és la instància intrapsíquica que produeix els diversos mecanismes de defensa i d'adaptació.

El mecanisme de defensa principal, clau per totes les altres, és la repressió. És la defensa en la qual el jo mou les representacions de la consciència a un nivell inconscient (fonamento príncep de la neurosi). Aquesta representació reprimida és la que motiva l'aparició de símptomes.

Després de Sigmund Freud, autors posteriors, com Anna Freud, Melanie Klein i Alfred Adler, han proposat una varietat de mecanismes de defensa.

Per tant els mecanismes de defensa són dispositius interns que desenvolupa l'EGO per tal de manejar l'ansietat, prevenir la seva aparició i preserva l'equilibri psíquic.

La pròpia filla de Freüd, Anna Freüd (Viena, 1895-Londres, 1982) psicoanalista britànica d'origen austríac, va rebre una adequada preparació científica en el si de la Societat Psicoanalítica de Viena. Es va especialitzar en els problemes educacionals i en la psicoanàlisi infantil. El 1938, fugint de la persecució nazi, es va traslladar amb el seu pare a Londres, on va continuar les seves activitats. Les seves obres més importants són El jo i els mecanismes de defensa (1936) i El normal i el patològic en el nen (1965).

Anna Freud al 1966 va proposar un llistat de 9 tipus de mecanismes de defensa que l'EGO empra a favor de la persona que és el que anomenaré i explicaré a continuació.

Els 9 mecanismes de defensa d'Anna Freüd:

REPRESSIÓ: Freüd el considerava el mecanisme de defensa més important. L'anomenava també DEFENSA. Manté els impulsos inacceptables de l'ID fora de la consciència. Si bé elimina els sentiments de dolor o ansietat pot, a la vegada, suposar un cost considerable donat que cal emprar una gran quantitat d'energia per mantenir els esdeveniments rebutjats a l'inconscient.

NEGACIÓ: És un mecanisme relativament simple que consisteix a negar-se a creure que un esdeveniment amenaçador o aversiu va tenir lloc o que una determinada condició existeix.

Igual com fa la repressió, la negació intenta mantenir fora de la consciència qüestions que la persona no es veu amb cor d'afrontar

PROJECCIÓ: És el mecanisme a través del qual la persona atribueix als altres els seus propis impulsos i desitjos inacceptables per tal d'ocultar-se'ls a si mateix.

La persona descarrega, ni que sigui parcialment, el seu impuls, en tant que també s'oculta a si mateixa els sentiments que poden resultar amenaçadors.

RACIONALITZACIÓ: La persona redueix l'ansietat en trobar una explicació o excusa racional per assumir una realitat que li resulta inacceptable.

INTEL·LECTUALITZACIÓ: Aquest mecanisme consisteix a prendre distància de les amenaces generant actituds fredes, analítiques i distants.

FORMACIÓ REACTIVA: Una forma de protegir-se contra l'alliberament d'un impuls inacceptable és posar èmfasi en el seu oposat.

REGRESSIÓ: És el mecanisme que actua quan davant de dificultats per afrontar una amenaça la persona experimenta una involució a etapes del desenvolupament psicosexual més infantils o primitives, en les quals havia experimentat una fixació.

ESPLAÇAMENT: Consisteix a enviar l'objectiu d'un impuls, donat que així es redueix l'ansietat.

SUBLIMACIÓ: És el mecanisme que fa que un impuls potencialment perillós sigui transformat en un comportament socialment madur i acceptable.

Aquesta pràctica número quatre està relacionada amb el mecanisme de defensa de SUBLIMACIÓ i els SET PECATS CAPITALS.

ELS 7 PECATS CAPITALS

Després d'un recerca acurada podem dir el següent:

Històricament els pecats capitals són aquells dels quals es desprenen altres pecats. Els set pecats capitals són una classificació dels vicis que es van enumerar en els primers ensenyaments del catolicisme i del cristianisme amb l'objectiu d'educar als fidels sobre la moral cristiana. Cada un d'ells va ser recopilat i classificat per Sant Gregori Magno (540 - 604 d. C.) o també conegut com Gregori I, el sexagèsim-quart Papa de l'Església Catòlica.

Més tard Dante Alighieri els va integrar a la redacció de “La divina comèdia” (1308 – 1321 d. C.), un poema teològic considerat avui en dia una obra mestra de la literatura italiana mundial.

La doctrina catòlica divideix en dos grans grups els pecats: el pecat venial (es consideren menors i són perdonats a través dels sagraments) i el pecat mortal (són summament greus, ja que trenquen la vida de gràcia i amenacen amb la condemnació eterna tret que la penitència els perdoni).

Com he dit anteriorment els pecats capitals són set i segueixen aquest ordre: luxúria, mandra, gula, ira, enveja, avarícia i vanitat.

La LUXÚRIA és el pecat ocasionat per l'excessiva presència de pensaments de tipus sexual, a més suposa pensaments possessius sobre una altra persona. En el seu màxim grau, la mateixa, pot desembocar en compulsions sociològiques, sexuals o transgressions. Amb paraules de Dante “l'amor excessiu per els altres”

Per una altra banda, la GULA s'identifica amb la golafreria, és a dir, el consum en excés tant de menjar com de beguda, encara que també pot incloure altres tipus de comportaments autodestructius.

L'AVARÍCIA, és un pecat que implica la total orientació de l'ésser cap a l'obtenció i acumulació de riqueses materials i per tant no entra en els plans d'aquest el compartir-les o gastar-les.

La MANDRA suposa la incapacitat d'acceptar i fer-se càrrec de la pròpia existència. Ha sigut catalogada com la “tristesa dels ànims”

L'IRA implica un sentiment no ordenat, ni molt menys controlat, d'odi i enuig, entre les principals transgressions que pot ocasionar aquest pecat capital s'expliquen l'homicidi, l'assalt, la discriminació i fins i tot el genocidi.

L'ENVEJA suposa el desig d'obtenir allò que un altre posseeix lícitament. El filòsof medieval Sant Tomàs D'Aquino va dir que “els pecadors d'enveja son aquells que es retorcen en la desgracia de l'altre”. Per la seva banda l'escriptor Dante Alighieri va caracteritzar als envejosos com “pecadors que tenen els ulls cosits per que gaudeixen veient els altres caure”

El pecat de l'enveja ha causat morts, revolucions i la caiguda d'imperis.

I finalment la VANITAT o orgull és el desig per tractar de ser sempre més important i atractiu que la resta, és a dir, la sobrevaloració del propi Jo. És considerat com el més greu de tots i la font dels mateixos.

Si bé els esmentats amb anterioritat es mantenen impertorbables avui en dia, el Tribunal de la penitenciària apostòlica del Vaticà va presentar una llista de pecats capitals nous amb la denominació de pecats socials per, d'alguna manera, incloure els nous vicis que ocasionen grans impactes negatius en la humanitat d'avui dia, entre ells figuren: no realitzaràs manipulacions genètiques, no duràs a terme experiments sobre altres éssers humans, incloent els embrions, no contaminaràs el medi ambient, no provocaràs injustícia social, no causaràs pobresa, no t'enriquiràs fins a límits obscens a costa del bé comú, no et drogaràs,...

Podem dir doncs que els pecats capitals són necessitats humanes portades a l'extrem.

EXERCICI PRÀCTIC: Subliminant els 7 pecats capitals

Els éssers humans funcionem en II nivell

• Un, el sentir, en el que no pot haver-hi censura → emocions.
• I l'altre, el fer, el que si que podem i hem de frenar → actes.

La sublimació com hem dit més a munt és la canalització impulsos però amb sortida constructiva. Doncs aquesta pràctica consisteix en “inventar” una sortida constructiva i una de destructiva per a cada un dels anteriors pecats enumerats.

Ira

Situació: Un noi de camí cap a casa té un accident de cotxe amb un altre automòbil.

• Constructiva: Surt del cotxe i avalua les possibles circumstàncies que han provocat l'accident i canalitza la ràbia per a fer una instància a l'ajuntament i denunciar que els arboços del parc tapen la senyal de trànsit, evitant d'aquesta manera futurs accidents.
• Destructiva: Surt del cotxe i li clava una pallissa a l'altre conductor i també a qualsevol vianant que intenta explicar-li que no és culpa de l'altre.

Luxúria

Situació: Fa més d'un any que aquest home no té relacions sexuals amb la seva dona.

• Constructiva: Es comunica amb la seva parella per a trobar possibles solucions i alternatives comunes.
• Destructiva: Sortir cada cap de setmana i anar-se'n al llit amb qualsevol que li faci cas i a l'hora deixant de banda les seves obligacions com a pare.

Gula

Situació: Una persona que té gana a totes hores i a la qual li costa molt controlar-se.

• Constructiva: Intentar seguir una dieta equilibrada tant en porcions com en tipus de menjar.
• Destructiva: No posar-se cap límit deixant-se endur per l'ansietat i abusant de les ingestes.

Mandra

Situació: un noi ha de buscar un treball per l'estiu però és molt mandrós i creu que no aguantarà el ritme d'un treball d'estiu.

• Constructiva: intentar buscar un treball en el que potser guanyis menys però tindràs algun dia de festa o estones lliures per poder descansar i desconnectar del treball.
• Destructiva: no buscar treball per que consideres directament que no ho aguantaràs.

Supèrbia

Situació: Una noia que treballa en un despatx de comptabilitat, de manera que en un dels càlculs ha tingut un error, provocant que la resta de càlculs i números siguin erronis, i per tan la feina dels seus companys hagi estat en va.

• Constructiva: No tenir aquesta actitud i assumir el seu error, ja que els seus companys ho entendran tenint en compte que tothom s’ha equivocat en un moment donat.
• Destructiva: Ella no assumeix el seu error, ni demana perdó, té una actitud supèrbia envers els seus companys

Enveja

Situació: Un dia de classe després d'un examen un/a noi/a s'adona de que és la persona que ha tret la pitjor nota de la classe i això la fa estar rabiosa amb la resta dels seus companys.

• Constructiva: Veu que si té rabies i enveges cap als altres és perquè ell/a vol tenir millor notes i és planteja aconseguir aquest objectiu de cares ala pròxims exàmens i mira quina metodologia pot utilitzar i aplicar per a poder-ho aconseguir.
• Destructiva: Comença a fustigar-se i a bombardejar-se de pensaments negatius, com ara: no puc, no ho aconseguiré, sóc tut/a... I això porta la persona a deixar d'estudiar i a centrar-se en boicotejar les classes.

Avarícia

Situació: Un senyor que treballa a una empresa des de fa molts anys, resulta que l’any passat el varen ascendir, aquesta proposta ha creat en ell un sentiment de superar-se en tot moment, i per tant, s’ha tornat avariciós i així ho demostra amb els seus companys de feina, aquests decideixen donar-li l’esquena.

• Constructiva: Valorar que la seva actitud ha estat negativa en els últims mesos, i que un canvi en el seu comportament farà que els seus companys tornin a confiar en ell, perquè en cara estar a temps.
• Destructiva: Seguir amb l’actitud que tenia fins ara, tenint en compte que seguira sol i cada vegada més tindrà la gent encontra.

Humiliació

Situació: després d'un examen, quan tothom ja sap la nota, algú se sent avergonyit per no haver tret tan bona nota com els companys.

• Constructiva: intentar parlar amb els professors i els companys per veure quina ha estat la raó de treure mala nota tot i haver estudiat, i buscar per exemple noves maneres d'estudiar, ja que potser la que utilitza no es l'adïent.
• Destructiva: emprenyar-se amb els seus companys, ocultar la seva nota, o deixar els estudis per que sent que no serà mai capaç de treure-s'ho.

Vergonya

Situació: Una nena pràctica la dansa i és una cosa que l'apassiona però resulta que mai ha fet cap mostra.

• Constructiva: Intenta parlar i exposar les seves dificultats a les companyes i professora per a que aquestes l'ajudin. Intenta buscar opcions i tècniques per a poder fer la mostra passant-ho el menys malament possible.
• Destructiva: Es nega a participar en la mostra i al dir-li que n'hi haurà més i que sinó participa en aquesta haurà de ser la següent la por a fer el ridícul i els nervis la porten a de deixar la dansa.

Culpabilitat:

Situació: Un noi ha trencat un figura de casa, la qual la seva mare li té un gran aprecii perquè li varen regalar una persona molt important en la seva vida.

• Constructiva: intentar muntar la figura, i seguidament dir-li-ho a la seva mare, aquesta no ho tindrà tan en compte perquè ha posat l’esforç de muntar-la i no l’ha enganyat.
• Destructiva: No dir-li res a la seva mare, i quan aquesta se’n adoni i el renyi , no fer-li cas i contestar-la.

REFLEXIÓ PERSONAL VINCULADA A LA CLASSE I A LA PRÀCTICA:

Respecte a la reflexió sobre la classe penso que a classificació d'Anna Freud és molt encertada i és una bona base per a poder utilitzar com a guia per a poder conèixer una mica més a l'ésser humà. Les persones som els animals més complicats d'entendre a causa de la capacitat de racionalització, som imprevisibles i constantment ens sorprenem. Saber que hi ha aquesta classificació, que molt probablement es pot seguir millorant donat que no hi ha res perfecte i que estem en constant evolució i canvi, ens pot servir per a poder entendre millor la gent del nostre entorn i les seves maneres de funcionar, fins i tot per a que tenim aquest comportament concret, però sobretot ens servirà en un futur pròxim quan tinguem un pacient al davant. Tindrem en compte que moltes vegades el comportament de cada un no és així perquè sí sinó que al darrera hi ha un motiu i una causa -principalment una por o una manca de recursos. Ens servirà per a poder guiar amb més facilitat a aquest per a que pugui enfocar i afrontar de forma diferent les situacions problema i fer que aquests mètodes de defensa deixin d'aparèixer en depèn de quines situacions. Crec que els mètodes de defensa són un recurs positiu en situacions noves però que si durant un llarg temps aquests apareixen constantment en situacions repetides poden provocar una evitació i un bloqueig de sentiments que a la llarga poden tenir una conseqüència negativa per a la persona. El fet de poder veure que sentim o com vivim una situació problema pot fer que que l'individu aprengui d'ella mateix ajudant-lo a poder afrontar la pròxima d'una manera més constructiva -com en el cas de la pràctica.

Continuant amb la reflexió diré que, a partir de la definició següent “els mecanismes de defensa són mecanismes psicològics no raonats que redueixen les conseqüències d'un succés estressant, de manera que l'individu acostuma a seguir funcionant amb normalitat”, penso és important tenir en compte també que si aquests mecanismes més endavant no es desbloquegen per a dur a terme un treball de les situacions i problema i així poder-les afrontar. El mal funcionament dels mecanismes o aquests duts a un extrem de bloqueig pot desenvolupar una patologia, ja que, llavors l'ansietat que desemboca la repressió provoca angoixa i mal estar, i una acumulació d'aquesta pot donar com a resultat conseqüències greus com seria una patologia alimentaria.

El més important a tenir en compte és que tothom té aquesta classe de mecanismes de defensa i que no cal dir que siguin dolents. Hem de preocupar-nos a partir d'una repetició sistemàtica i un comportament general d'un persona que constantment evita situacions i coses a la seva vida. La repressió la negació entre altres mecanismes ens serveixen per a protegir l'Ego com bé va definir Anna Freüd però en un moment o altre això haurà de “tornar a sortir a la llum” i d'aquesta manera treballar les dificultats de l'individu envers a aquesta classe de situacions.

Personalment aquesta, i també pràctiques anteriors, em mostra que, encara que ens creiem únics i que a vegades creiem que som les úniques persones a les que els passa situacions problema concretes, això no és així i que tothom té en més o menys mesura les mateixes situacions. Per tant, una de les conclusions és que com millor ens coneguem a nosaltres mateixos, tant les dificultats, com les mancances, virtuts... millor podrem conèixer a l'altre.

El meu primer pensament a l'hora de posar-me a escriure la reflexió sobre la pràctica va ser que tothom en algun moment pot tenir una actitud destructiva a l'hora d'afrontar situacions quotidianes però com he dit anteriorment més tard haurem de poder identificar i tenir en compte la situació problema per poder afrontar les pròximes situacions d'una manera constructiva. Si més no, adonar-nos que la nostra actitud es destructiva, per poder d'aquesta manera canviar l'enfoc i així afrontar i intentar-ho assumir.

També llegint els 9 mecanismes de defensa he recordat que vaig fer un curs sobre el procés de dol i el seu mecanismes ja que hi ha etapes d'aquest que són semblant com ara: la negació, la racionalització...

Crec que la frase “és un impuls potencialment perillós” és molt subjectiva ja que portada fins a l'extrem per la por pot fer que la persona pensi que dir a una amiga que la el que li ha dit no li ha agradat pot ser-ho.

A mode de conclusió diré que un possible problema pot venir causat en la manera d'utilitzar aquest mecanisme treballat i també dels altres mecanismes de defensa.

CURIOSITATS I MÉS:

Per finalitzar aquesta pràctica us deixo el següent:

Pel·lícula Se7en

És un thriller del director David Fincher (1995, EEUU). Sinopsis: Un assassí en serie mata seguint el patró dels set pecats capitals. La ment privilegiada del criminal sempre s'avança a la labor de dos policies que li siguen la pista.

Canto III: La divina comedia (Fragment)

“Por mí se llega a la ciudad doliente.
Por mí se avanza hacia la eterna pena.
Por mí se va tras la perdida gente.

Dios al pecado señaló condena
y surgí entonces cual suprema alianza
del poder sumo y la justicia plena.

Y no existiendo en mí fin ni mudanza
nada me precedió sino Dios mismo.
Los que entrásteis perded toda esperanza.”

Documental

I, per últim, si voleu saber més sobre els set pecats capitals us recomano el documental de 7 capítols “Seven deadly sins” del History Channel.

http://www.ovguide.com/tv_season/history-channel-seven-deadly-sins-season-1-114731