DIAGRAMA SISTÈMIC

INTRODUCCIÓ

Com vam dir a la pràctica anterior el plantejament de la teoria sistèmica no considera la persona individualment sinó en conjunt, per tant els individus no són un què aïllat sinó que formen part de xarxes de relacions. Per tant els problemes són entre les persones i no en les persones.

L'element més important és l'idea de causalitat circular que com vam dir la pràctica anterior defensa que tot és: causa i conseqüència. I per tant, no és pot establir què és causa i què conseqüència.

Aquesta pràctica està centrada en un element dins del diagrama sistèmic.

Aquest element és la Teràpia familiar estructural. És un tipus de model de tractament que ens ha aportat una bona eina: el diagrama sistèmic. El creador d'aquest és:

Salvador MINUCHIN

Minuchin va néixer a Argentina al 1921. Al 1950 es va traslladar a EE.UU per a estudiar Psiquiatria. És un destacat terapeuta familiar i creador de la teràpia familiar estructural (1974). Als anys '60 les seves concepcions sobre la importància de les estructures i els límits en els contextos familiars van crear efecte sobre els psicoterapeutes de l'època que van començar a tractar les famílies en lloc de treballar únicament amb individus.

http://www.youtube.com/watch?v=91wTCgPa_xw&feature=related.

El model de teràpia familiar estructural entén la família com un sistema que te tendència a defensar la seva estabilitat davant els canvis de les condicions i influències tant internes com externes i diu Minuchin que això afavoreix la disfuncionalitat a partir dels mecanismes per mantenir el patiment a la família a alguns dels seus components.

Els grups i les famílies tenen una estructura. Des de aquest punt de vista hi hauria una divisió classificatòria entre: famílies amb estructura estàndard i famílies amb estructura no estàndard, i no existirien les famílies desestructurades ja que totes tenen una estructura. Hi ha una idea generalitzada de que els fills i filles de famílies “desestructurades” desenvolupen problemes segur. Això, avui en dia, sabem que és un prejudici i que no és sempre així ja que els infants de famílies amb una estructura estàndard també poden presentar indicadors i símptomes. Des del punt de vista de Minuchin qualsevol pot presentar símptomes perquè el benestar i malestar no depenen de l'estructura sinó del tipus de relacions que s'estableixen entre les persones que formen part del sistema.

A part de les teories altres conceptes importants serien el concepte de jerarquia i i relacionat amb aquest el de poder. Aquests dos conceptes van vinculats amb el concepte de responsabilitat. Diferents graus i nivells de responsabilitat. No es pot atorgar el mateix grau de responsabilitat a cada un del components del sistema ni tampoc el repartiment de poder ha de ser equitatiu. (entenem poder com al possibilitat de prendre decisions) Minuchin diu que si es capgiren les jerarquies del sistema hi pot haver individus que presentin indicadors de malestar. Un exemple que va exposar el professor Ernest a classe per a poder entendre aquests punt de vista és: posem per cas que donem els fills poder decidir sobre la gestió econòmica mensual, que es compra, quan, on... què podria passar?

Parlant dels conceptes anteriors cal dir que Minuchin fa una distinció entre poder i autoritat, el poder ve donat o te l'atorguen. Autoritat és un element que a l'igual que el respecta s'ha de guanyar, s'ha de treballar. Hi pot haver persones amb molt poder però amb poca autoritat i a la inversa (Ex: Mandela quan estava empresonat tenia molta autoritat però poc poder).

La creença de Minuchin és que el reestabliment de la jerarquia, la formulació de límits, la definició de rols i funcions i la dissolució d'aliances o triangles ajudarà a a retornar a una estructura familiar funcional.

Relacionat amb el que hem parlat al paràgraf anterior Minuchin va establir el període de frontera el que fa referència a l'àmbit de preses de decisions. Aquestes decisions poden ser: individuals, compartides, delegades... Els subsistemes del sistema familiar o la totalitat dels sistema amb l'exterior estan separats per límits. Aquests últims, els límits exteriors, s'anomenen fronteres.

Les fronteres varien en relació al seu grau de permeabilitat i poden ser:

• _____________ rígida
• ....................... laxe (invasions de territori constant, el contrari de rígida)
• - - - - - - - - - - - flexible (admeten la comunicació fluïda d'aquell sistema)

El poder existeix sempre, si al que de manera natural li pertoca no se'n fa càrrec ja hi haurà algú altre que se'n farà.

Minuchin va descriure les diverses modalitats estructurades triangulars patològiques en el seu concepte de triada rígida. Aquest concepte es refereix a les configuracions de relacions entre pares i fills en les que el fill s'utilitza per a desviar o evitar els conflictes paternals. Minuchin al 1974 va establir tres configuracions de triada rígida:

• Triangulació: cada un dels components del matrimoni intenta obtenir el recolzament del fill de cares al seu conflicte amb l'altre.
• Coalició: Un dels progenitors recolza al fill en un conflicte entre aquest i l'altre progenitor; aquesta situació respon creant un vincle entre el progenitor defensor i el fill per a poder anar en contra de l'altre cònjuge.
• La desviació del conflicte: es produeix quan defineixen a un fill com a "dolent/conflictiu" i els pares, tot i les seves diferències mútues en altres aspectes, uneixen els seus esforços per a controlar-lo. També hi ha un altre cas en el que es defineix al fill com a “malalt” i s'uneixen per a cuidar-lo i protegir-lo.

Minuchin Juntament amb Jay Haley, Braulio Montalvo i Bernice Rosman va desenvolupar un programa de capacitació i entrenament per a terapeutes familiars i al 1988 va fundar a Nova York el Family Studies Inc., un institut creat amb l'objectiu de formar terapeutes familiars. I aquí hi va treballar fins a ben entrada la vuitantena.

Jay HALEY

Nascut el 1923 i mort al 2007 va ser una de les figures fundadores la teràpia familiar breu i del model estratègic de la psicoteràpia – model en el que ell posa l'accent en les instruccions creatives i provocadores que de vegades utilitzar per a fer reaccionar als clients.

Què és la teràpia estratègica?

Com Haley va escriure en Teràpia Poc freqüents: Les tècniques psiquiàtriques de Milton H. Erickson : "La teràpia estratègica no és un enfocament particular o una teoria, sinó un nom per al tipus de tractament on el terapeuta assumeix la responsabilitat d'influir directament en les persones".

Un terapeuta que empra la teràpia estratègica ha de:

• Identificar els problemes tenen solució.
• Establiu metes.
• Dissenyar intervencions per assolir aquests objectius.
• Examinar les respostes.
• Examinar els resultats de la teràpia.

Haley al 1981 estableix uns conceptes evolutius i diu que la família com a sistema travessa una serie de fases més o menys normatives i pròpies del seu cicle vital. La importància de les nocions evolutives de la teràpia familiar sistemàtica no radica únicament a cada fase en ella mateixa sinó en les crisis a les que pot donar lloc el pas d'una a una altra. Vist des d'aquest punt de vista el procés òptim de superació consisteix en modificar l'estructura del sistema familiar mantenint la seva organització. Haley defensa que les famílies tenen una evolució natural i que si es produeix un bloqueig d'aquesta es poden esdevenir símptomes de malestar.

A part de Salvador Minuchin i Jay HALEY hi ha altres com Murray BOWEN o Carl WHITAKER que també desenvolupen tècniques i eines d'intervenció a nivell sistèmic.

Aquesta pràctica, la novena, consisteix en elaborar un genograma i un diagrama sistèmic i per aquest motiu explicaré que és cada un:

El genograma és un mitjà gràfic que permet plasmar i representar l'estructura d'una organització. El genograma ens dona pistes de l'estructura però en canvi no ens dona informació dels tipus de relació que hi ha entre els components de la família.

Llegenda del genograma

El Diagrama sistèmic per contra, tot i que és semblant, és un altre tipus de gràfic que té uns codis que permeten plasmar i representar el funcionament d'una organització.

Llegenda del diagrama sistèmic

S'ha de tenir en compte que a diferència del genograma en el diagrama sistèmic potser caldrà fer explicacions a peus de pàgina per a explicar alguna situació concreta.

PRÀCTICA

Genograma

Diagrama Sistèmic

REFLEXIÓ

Crec que tant el genograma com el diagrama sistèmic seran una molt bona eina en el nostre futur com a psicòlegs ja que, ens dediquem a la teràpia familiar o no, els nostres pacients formen part d'un sistema i com hem aprés en la teoria d'aquesta pràctica totes les interaccions amb els integrants d'aquest sistema influiran d'una o altra manera en la unitat amb la que nosaltres estarem treballant.

Crec que posant-nos les ulleres sistèmiques el món es pot veure des d'un tot global fent així que no estigmatitzem ni una persona, ni una família, ni una situació.

També com vaig comentar a la pràctica anterior el fet de no perdre temps buscant la causa ens farà utilitzar millor els recursos per buscar solucions i per tant la nostra feina serà més productiva ja que el que ens farà canviar la situació seran les solucions i el fet d'actuar davant del problema.

Per altra banda si tenim en compte el que vam dir a la pràctica anterior del fet de que un cop intervenim nosaltres com a terapeuta/psicòleg també formem part del sistema del pacient ja que no només existeixen els sistemes familiars.

Totes les ulleres que ens hem anat posant i que ens han donat visions noves i diferents de concebre el món i d'observar-lo, observar-nos i observar ens permeten poder agafar o descartar informació, teories, eines... per tal de crear les nostres pròpies i així formar-nos com a professionals.

En la recerca per a ampliar la informació he trobat molts articles, cites i esments bibliogràfics d'interès com ara:

• ACKERMANS, A. ANDOLFI, M. (1990) La creación del sistema terapéutico. Paidós: Barcelona.
• BATESON, G. (1999) Pasos hacia una ecología de la mente. Ed. Lohlé-Lumen
• BOWEN, M. (1991) De la familia al individuo. Paidós. Buenos Aires.
• HALEY, J. (1980) Terapia no convencional. Las técnicas psiquiáticas de Milton H. Erickson. Buenos Aires
• KEENEY, B.P. (1991) La improvisación en psicoterapia. Paidós
• MINUCHIN, S. (1998) El arte de la terapia familiar. Barcelona Paidós
• Pakman, M. (1996). Construcciones de la experiencia humana. Barcelona: Gedisa
• WHITE, M. (2002) Reescribir la vida. Barcelona: Gedisa

La meva conclusió definitiva i general d'aquest blog és que el coneixement és infinit, però sobretot enriquidor i que l'únic que en té la clau és el propi jo.