CAUSALITAT CIRCULAR

INTRODUCCIÓ

L'enfocament sistèmic prové de dues teories:

1. Teoria general del sistemes
2. Cibernètica

1. Teoria general del sistemes

És una teoria que va ser elaborada al 1947 pel biòleg alemany Ludwing von Bertalanffy. Aquesta és una teoria interdisciplinària basada en tres principis fonamentals que són:

• l'expansionisme: sosté que tot fenomen és part d'un altre fenomen més gran, substituint la visió orientada cap als elements fonamentals per una visió orientada cap al tot (enfocament sistèmic)
  
• el pensament sintètic: es refereix a l'enfoc sistèmic i està més interessat en unir les coses que no pas en separa-les.
  
• la teleologia: aquest terme va néixer a la Grècia antiga i se'l defineix com és l'estudi del comportament orientat a aconseguir determinats objectius i així pretén explicar els fenòmens a partir d'allò que el produeix o pel propòsit pel al que s'ha creat. Els sistemes es visualitzen com entitats globals i funcionals que busquen objectius i finalitats.
  

2. Cibernètica

El concepte de cibernètica prové de les funcions desenvolupades en un vaixell i voldria dir l'art de governar nabius(kybernytiky).

Orígens

Va ser un moviment iniciat per Norbert Wiener al 1943 per a explorar les “caselles buides de ciències com les matemàtiques, la física o l'estadística entre altres i unificar-les en una.

Els primer experiments va ser amb ordenadors per a donar solució a equacions diferencials.

Principals conceptes

És la ciència de la comunicació, el que integra i dona coherència als sistemes, i el control, el que regula els seu comportament. El seu camp d'estudi són els sistemes i defineix aquest com un conjunt d'elements dinàmicament relacionats entre sí que realitzen una activitat concreta per a assolir un objectiu. Els elements que formen el sistema estan relacionats entre sí i mantenen una interacció constant.

L'ENFOCAMENT SISTÈMIC

És un enfocament que trenca amb algunes de les idees bàsiques inclús de les perspectives/enfocaments anteriors en esquemes/conceptes bàsics.

Desde Wunt, James, el conductisme radical, psicoanàlisi, ... tots aquests enfocaments tenen com a focus d'atenció de forma habitual a l'individu. En l'enfocament sistèmic això no és així perquè aquests es centra en un grup d'individus o dit d'una altra manera en sistemes. Podem definir “sistema” com un conjunt de persones amb determinades relacions entre elles, serien sistemes per exemple: família, germans, parella, equip futbol, grup classe,etc.

A part de darrerament un aspecte fundamental que diferencia l'enfocament sistèmic dels enfocaments anteriors és que les persones no són les que tenen el problema. Dit d'altra manera les dificultats que apareixen i que pot experimentar una persona en particular no són fruit d'un problema interior, de quelcom que estigui malament en la persona, sinó que és un indicador de que les relacions dins d'un determinat sistema no són saludables o favorables.

Per poder entendre el concepte explicat a continuació desenvolupo l'exemple concret que va exposar el professor Ernest Luz a classe: “ Una noia que pateix una patologia alimentària com l'Anorèxia és un indicador de que la forma de relacionar-se dins del sistema familiar no és saludable”. Per tant des de l'enfocament sistèmic si aquestes relacions canvien molt probablement els símptomes aquest senyals canviaran. Tenen en compte l'individu però sempre tenint-lo com a integrant d'un sistema.

Per tant, en el conductisme radical i en la psicoanàlisi qui té fòbia és la persona i s'ha de tractar únicament a l'individu. En l'humanisme parlem també de necessitats de la persona. En canvi dins de l'enfocament sistèmic parlem de sistema (conjunt), des d'aquest punt de vista, doncs, quan un sistema no acaba de funcionar es manifesta en un individu tot i que a vegades potser en més d'un. Per tant “quan un sistema està malalt qui desenvolupa els símptomes és la baula més feble de la cadena”.

Un altre aspecte que el diferència de la resta és que no considera que es puguis arribar a determinar les causes del comportament, no es centra en el “perquè?” el motiu principal per al que no li interessa el “perquè?” és a causa de que creu que la xarxa de relacions és tant gran, són tantes les coses a estudiar i analitzar i és tant complexa que es molt difícil esbrinar-lo. A més a més defensen que no és necessari conèixer la causa per a resoldre el problema.

Fins al moment en que va aparèixer aquest enfocament es defensava un tipus de causalitat lineal “Causa – Efecte (A → B)” en canvi l'enfocament sistèmic defensa un altre tipus de causalitat, la causalitat circular. Un exemple que explica la causalitat circular des d'un punt de vista còmic és el següent: Què va ser primer l'ou o la gallina? La gallina pon ous, dels ous surten gallines...

Per tant podem dir que la pregunta que intenten resoldre no és “perquè?” sinó “com?” Com es manté un sistema? No ens cal saber com es va trencar el vidre per poder canviar-lo. E els sistèmics dediquen molt poc temps a les causes d'un determinat comportament ja que creuen que fins i tot la causa pot haver desaparegut. Un exemple que va exposar l'Ernest Luz va ser: “Els musulmans segueixen sense menjar carn de porc, ho tenen prohibit” En els seus inicis es va prohibir per una epidèmia de triquinosi, en aquest cas com en molts altres la causa ha desaparegut però segueixen igualment la indicació, continuen sense menjar-ne.

Quelcom que defensen els sistèmics és que quan trobem seqüències circulars insalubres aquestes es poden trencar, i principalment aquest és l'objectiu, creuen que es poden trencar les rutines que duen a la persona a desenvolupar els símptomes.

Tot i que, com hem dit anteriorment es poden trencar les seqüències circulars s'ha de tenir en compte que les solucions que un dona un per intentar canviar la situació poden augmentar o mantenir el problema. Dit d'altra manera una intervenció, com seria per exemple la del psicòleg, pot trencar el cercle viciós però també pot crear efectes que no hi eren o empitjorar-ne alguns dels que ja hi havia. Això en medicina és el que s'anomena IATROGÈNIA: efecte que genera la intervenció a nivell negatiu. La Cibernètica ens posa en antecedents i ens ha intentat posar en alerta de que això pot succeir, si entrem en el sistema la nostra intervenció o no intervenció té efectes, és impossible no comunicar. La participació del psicòleg, un element, canvia el funcionament del sistema per tant hem de tenir en compte que la nostra intervenció no serà mai innòcua. A partir d'aquest plantejament s'han intentat donar solucions o més aviat posar límits com per exemple el que diu l'enfocament de teràpia estratègica breu: si desprès de “x” dies no hi ha cap efecte en la línia que busquem hem de fer un canvi. Un altre límit per exemple és que no es permeten més de 10 teràpies/intervencions.

Per l'enfocament sistèmic d'entrada cada individu es cura sol, a l'igual que un tall a la pell, l'organisme té prou defenses per a que aquesta ferida és curi, exteriorment l'únic que fem es posar-hi un vena i donar-hi suport i unes condicions òptimes per a que això es doni.

Aquest enfocament doncs xoca de ple amb la psicoanàlisi ja que per a ells seria el propi pacient que hi oposa resistència. Hi ha un autor que diu que hi ha Persones Barracuda, que són aquelles que segueixen amb aquest funcionament “destructiu” per por a que això pugui empitjorar. Efecte papallona, el batec d'ales de la papallona al pacific pot provocar un cicló a l'altre punta del planeta.

Dins d'aquest enfocament hi trobem diferents autors però nosaltres ens centrarem en els següents:

Autors:

Gregory BATESON 

Aquest va néixer a Cambridge el 1904 i va morir a Sant Francisco el 1980. Antropòleg Estatunidenc d'origen britànic. Especialista en antropologia social, va realitzar treballs de camp a Nova Guinea i Bali, i en cibernètica, ja que va aplicar a la psiquiatria els principis de la teoria de la comunicació. Entre les seves obres més importants i trobem: Communication (1950) i Mind and nature. A necessary unity (1979).

Aquest autor utilitza un mètode interdisciplinari però no intercanviant informació entre disciplines sinó intentant descobrir pautes comunes entre elles. Doncs les qüestions de Bateson no són lògiques sinó ecològiques. La epistemologia que proposa Bateson és una alternativa per a millorar la manera d'interactuar amb el nostre univers.

És un autor molt interessant dins de l'àmbit de la Psicologia, ell proposa una nova manera de pensar sobre la naturalesa de l'ordre i l'organització dels sistemes vivents, en aquesta nova visió global sobre els sistemes inclou biologia i estudi de conducta.

Bateson va fer un llarg estudi observacional de diferents cultures i a partir d'aquest va establir que hi ha:

• Relacions simètriques: Els diversos elements dle sistema interactuen de forma semblant ( en escalada o en desescalada). Pot ser de tipus constructiu o destructiu. Una parella es discuteix i una insulta a l'altre i l'altre a l'altre i així constant de manera escalada. (destructiva)
  Dos alumenes que competeixen per veure qui dels dos preparà millor una prova.

• Relacions complementàries: Els diversos elements del sistema interactuen de forma diferent (rols diferents). Pot ser de tipus constructiu o destructiu.
  El cuidador i el que es cuidat: Constructiva
  Víctima i abusador : Destructiva

Per altra banda amb l'observació de famílies de pacients esquizofrènics va observar que aquestes presentaven una gran quantitat de contextos paradoxes i metamissatges. Doncs va ser aquí quan al 1956 conjuntament amb Jackson, Haley i Weakland van generar un informe psiquiàtric, molt discutit, en el que van incloure el concepte de “doble víncle” com la constant de l'esquizofrènia dels infants.

Milton ERICKSON

Nascut a Nevada el 1901 i mort el 1980 va ser un psiquiatra i un psicòleg considerat per molts com el professional més important de la hipnosi mèdica en el seu temps. Va ser president fundador de la Societat Americana d'Hipnosi Clínica.

Erickson era conegut pel seu enfocament poc convencional de la psicoteràpia, tal com es descriu en el llibre Uncommon Therapy per Jay Haley, també pel seu ampli ús de la metàfora terapèutica i la història, així com la hipnosi, i sobretot per crear i definir el terme Teràpia Breu, aquest terme està enfocat a abordar canvis terapèutics en relativament poques sessions, sovint només a partir d'una única sessió.

A Erickson se'l pot considerar un clínic més que un teòric ja que les seves tècniques no es poden classificar en un protocol concret perquè adaptava els seus protocols tant a cada client o pacient com al problema que aquest presentava.

PRÀCTICA

Elaborar seqüències de CAUSALITAT CIRCULAR per a cadascuna de les quatre modalitats següents:

Complementaria constructiva

Complementària destructiva

Simètrica constructiva:

Simètrica destructiva: 

 

REFLEXIÓ

La meva reflexió pel que fa al treball a classe amb els meus companys és que no sempre és fàcil treballar amb en equip, una de les problemàtiques més comuna és que moltes vegades ens tanquem i mantenim en que el que nosaltres pensem és el millor i a partir d'aquí costa arribar a un consens si tothom té el mateix pensament. S'ha de tenir en compte que treballar en equip és argumentar, compartir, exposar, escoltar, etc. però també buscar solucions consens i tenir una predisposició inicial per a poder canviar i adaptar-se al que l'altre proposa en el cas de ser necessari.

Pel que fa a la pràctica el que he trobat més curiós és que, tot i compartir la idea de l'enfocament sistèmic i de la teoria de la causalitat circular, ens hagi costat unir “l'inici” amb el “fi” ja que segons la teoria inici i fi no existeixen sinó que agafis el punt de referència que agafis la successió dels fets tindrà lògica. Per tant el que m'ha cridat més l'atenció és el fet de que quelcom que succeeix a la vida quotidiana de manera natural ha nosaltres ens hagi suposat un esforç. En relació a aquesta i basant-me també en el que he exposat en el paràgraf anterior haig de dir que tot hi arribar a un consens amb el meu equip de treball, en relació als exemples exposats, no estic del tot convençuda ni contenta amb el resultat. Crec que podríem haver emprat més temps per tal de presentar quelcom més complex o fins i tot amb un “punt més còmic”. De totes maners crec que poder fer aquestes reflexions aporta un coneixement sobre un mateix a tenir en compte per a pròximes situacions.

Pel que fa a la reflexió personal penso que aquesta pràctica m'ha fet conèixer i prendre consciència de que la majoria dels individus al llarg de la nostra vida perdem un temps molt valuós (de fet, crec que el temps és el que més valuós que “tenim” i podrem “tenir”) intentat buscar la causa del que ens passa i que aquest temps, en proporció, és molt més gran del que emprem per a trobar solucions, que és el que realment ens farà poder canviar la situació en el que ens trobem.

En conclusió el que vull dir és que Trobem o no la causa és buscar, trobar i aplicar solucions, ens donin o no els bons resultats que esperem, les que ens faran canviar la situació en la ens trobem.

Com diu la dita “de los errores se aprende”