INTRODUCCIÓ
Un viatge en la història de la psicologia...
Històricament la psicologia des del punt de vista etimològic, i durant més de dos mil anys, ha estat entesa com la “disciplina que estudia l'ànima”.
Entre el 1700 i el 1800 la idea de que la psique es podia conèixer millor a través de l'anàlisi basat en l'experiència es va començar a obrir camí permetent dona pas al naixement de la psicologia científica. De totes maneres l'objecte d'estudi de la Psicologia va continuar sent el mateix tot i que hi va haver un canvi en la manera d'entendre el concepte psique de mica en mica substituint el seu caràcter de substància (ànima) pel seu aspecte fenomènic (consciència). Sembla ser també que molts investigadors preferien els estudis basats en observació davant dels exàmens introspectius.
El conductisme representa la revolució més radical dins de l'enfoc de l'estudi de la psicologia ja que considera que la conducta observable també forma part del seu estudi i a més a més refusa que aquesta a vegades s'hagi d'ocupar de la consciència.
El conductisme es desenvolupat a principis dels s. XX per John B. Watson (1878-1958) i és un moviment de la psicologia que evoca l'ús de procediments estrictament experimentals per a l'observació de les conductes (respostes) en relació a l'ambient (estímul).
Esquema inicial (Ivàn Pavlov)
Watson no negava la existència d'experiències internes o emocions, però insistia que estas experiències no podien ser estudiades per que eren impossibles d'observar. Watson incomodat per la definició de psicologia establerta fins aleshores redefineix la definició de Psicologia i diu que la psicologia és la “ciència que estudia la conducta observable” i per tant proposa convertir l'estudi de la psicologia en ciència utilitzant només procediments objectius, com experiments de laboratori per a poder produir resultats estadístics significatius. El conductisme deixa fora de l'estudi les sensacions, les percepcions,... i dirà que està dins de la caixa negra.
Més tard Skinner establirà el següent esquema:
Els conceptes radicals del conductisme han donat peu a tot un conjunt de tècniques anomenades tècniques de modificació de conducta aquestes permeten l'augment o disminució de la conducta a treballar. Un exemple d'aquestes tècniques de modificació de conducta és, entre altres, el “temps fora” que utilitza la Supernanny, aquesta tècnica consisteix en reduir i disminuir els estímuls. També hi ha les tècniques aversives, aquestes consisteixen en l'intent d'associar un estimul dolorós o desagradable, intern o extern, amb un patró de conducta no desitjat o socialment sancionat, per tractar d'eliminar la conducta indesitjable. Entre les pel·lícules en les que es pot veure l'aplicació d'un tècnica aversiva hi ha les següents: “La cabra mecánica” i “Lejos del cielo”.
L'evolució d'Skinner...
Cognitivisme
Defineix que la psicologia s'ha d'ocupar de la conducta però tota la conducta, tant la observable com la no observable.
Nou esquema
Fins ara el Model conductista deia que l'ésser humà era com una màquina en canvi el model cognitivista accepta que abans de donar resposta a l'estímul aquest passa pel filtre personal i per tant hi ha una resposta diferent. Defensen que les persones no actuen totes de la mateixa manera i que allò que passa afecta el comportament.
Molt psicòlegs actuals utilitzen les ulleres cognitivistes amb l'objectiu d'intervenir sobre pensament, tot i que no es nega però una part instintiva
MODEL DEPRESSIU
Des d'un punt de vista Conductista, i concretament des de la teoria explicativa de la indefinició apresa de Seligman (positivista) la depressió esdevé quan la persona aprèn que no té control sobre la vida.
Per la seva banda A. Beck, cognitivista, també intenta fer una teoria explicativa de la depressió. Ell es centra en la manera de pensar pessimista i observa que de forma acumulativa aquesta acaba produint efectes en l'estat d'ànim i ajuda a desenvolupar una depressió. Per tant arriba a la conclusió de que el pensament afecta en la manera com jo actuo, Distorsions cognitives: Pensaments que tenen conseqüències negatives en els estats d'ànim i en la conducta de les persones.
Freud i la psicoanàlisi havien tocat aquest tema però aquesta és la primera vegada que es desenvolupa aquest concepte.
Esquema cognitivista
Beck i Ellis: Comencen a analitzar les distorsions i classificació dels tipus de distorsions cognitives.
- Albert Ellis (1913-2007) ca ser un terapeuta cognitiu conductual d'EEUU que al 1955 va desenvolupar la teràpia racional emotiva conductual (TREC) Ellis al 1953 va trencar per complert amb la psicoanàlisi i va començar a referir-se a ell mateix com un terapeuta racional. A partir d'aquest moment comença a recomanar una nova classe de psicoteràpia més activa i directiva, en la que era necessari que el terapeuta ajudés al pacient a entendre que la filosofia personal contenia creences que provocaven dolors emocional. Ellis es centra en canviar activament les creences i comportament contraproduents del client demostrant que eren irracionals i rígides.
- Aaron Temkin Beck (1921) va ser pioner en una teràpia que ha estat extensament provada en més de 400 assajos clínics i ha demostrat ser eficaç per a una àmplia varietat de trastorns com la depressió, ansietat, pànic, abús de substàncies i trastorns de la personalitat. La Teràpia Cognitiva, o "TC", així com Teràpia de Comportament Cognitiu (TCC) s'han adaptat per a diverses poblacions de nens en edat preescolar fins a de persones majors, i s'utilitza en individus, parelles, família, i formats de grup.
Esquema cognitiu d'aquest autors
Definició
Les distorsions cognitives són esquemes equivocats d'interpretar els fets que generen múltiples conseqüències negatives com ara:
- alteracions emocionals fruit de la creença perjudicial en els pensaments negatius
- conflictes en les relacions amb els altres a partir d'interpretacions errònies que es generen
- en la forma de veure la vida, que pot esdevenir simplista i negativa
Tipus de distorsions cognitives
- Generalització excessiva: Pren casos aïllats i generalitza la seva validesa a tota la resta.
- Abstracció selectiva: Enfoca exclusivament certs aspectes usualment negatius d'un esdeveniment o una persona i exclou la resta de les característiques.
- Polarització o pensament tot o res: Interpreta els esdeveniments i les persones en termes absoluts- sempre, mai, tothom, ningú,...
- Desqualificació d'allò positiu: Desestimo experiències positives per raons arbitràries.
- Lectura de pensament: Pressuposo les intencions dels altres
- Endevinar el futur: Predic o profetitzo el resultat d'esdeveniments abans que es donin
- Magnificació i minimització: Sobreestimo o subestimo esdeveniments o persones.
- Raonament emocional: Formulo arguments basats en com em sento i no en elements racionals
- Etiquetar erròniament: Assigno un nom a alguna cosa en lloc de descriure una conducta de forma objectiva. L'etiqueta acostuma a ser absoluta, inalterable i amb connotacions de prejudici
- Autoinculpació: Em Em faig responsable i culpable de qüestions diverses, sense fer-ne.
- Personalització: Assumeixo que jo mateix o d'altres han determinades coses directament
- Imperatiu categòric: M'imposo a mi mateix que hauria d'haver fet quelcom que ho he de fer, o que no ho hauria d'haver fet
PRÀCTICA
- Generalització excessiva:- Suspenc el primer examen de la Uni, suspendré tot i no em treuré la carrera- La meva amiga arriba tard quan quedem i tothom arribarà tard quan quedi amb mi.
- Abstracció selectiva- Faig una exposició oral i m'ensopego en una paraula, tota la exposició m'ha sortit malament.- M'apropo al professor per exposar-li un dubte, em contesta malament, li caic malament
- Polarització del pensament- La meva amiga m'explica una cosa que és mentida tothom és un mentider- Actualment no tinc parella, mai tindré parella.
- Desqualificació d'allò positiu:- Tot i estudiar durant quinze dies per un examen em va molt bé però atribueixo que ha sigut sort, l'examen era fàcil. El professor vol que tots aprovem.- La meva amiga em fa una abraçada i penso que ho fa per fer-me la pilota per que em vol demanar quelcom
- Lectura de pensament:- Em fa vergonya plorar per que les meves amigues pensaran que sóc dèbil.- No vaig a sopar amb les amigues per que segur que no m'hi volen.
- Endevinar el futur- Segur que si li pregunto a la meva mare que m'acompanyi al centre comercial em dirà que no.- No li demano diners al meu company per fer un cafè per que segur que no en tindria
- Magnificació i minimització- M'agradaria treballar en una discoteca però no tiro el currículum per que és una discoteca molt i molt “guai” i jo no sóc prou, sóc una “pringada”.- Conec un noi a la primera cita i no voldrà tornar a quedar amb mi per que ell és molt culte amb un alt poder executiu i d'una bona família, jo sóc filla de pagesos i tinc els estudis bàsics.
- Raonament emocional- Quan m'aixeco al matí estic trista i dono per suposat que el dia m'anirà malament.- Ahir vaig quedar amb una amiga per explicar-li que estava malament, avui quan l'he trucat no m'ha agafat el telèfon per que sap que estic malament.
- Etiquetar erròniament- Un de la classe porta un jersei Lacoste i és un “pijo” i té molts diners.- La meva pacient explica que avui no ha dinat segur que té patologia alimentària
- Autoinculpació- Suspenem un treball en un grup per que la meva part no estava bé.- Els pares s'han divorciat per que em porto malament.
- Personalització- Sempre arribo d'hora a buscar el tren i avui que arribo tard passarà a l'hora.- Un conductor ebri m'atropella i tot i que esta el semàfor dels vianants està en verd i el del conductor en vermell, és culpa meva per què no he mirat abans de creuar.
- Imperatiu categòric- M'haig de treure la carrera amb Matrícula d'honor per que sinó seré una persona fracassada.- No hauria d'haver sortit per que la nit a sigut un desastre.
REFLEXIÓ PERSONAL
Aquesta pràctica ha estat molt enriquidora i interessant tant a nivell acadèmic com també a nivell personal. Desenvolupar aquesta pràctica ens ha dut a molts de nosaltres a valorar que moltes vegades exagerem situacions i que realment só “distorsions cognitives” i que són comuns a tots a més o menys mesura. Al llarg de la nostra vida tots hem experimentat, experimentem i experimentarem aquests tipus de distorsions fins ara d'una manera més subtil i des de el desenvolupament d'aquest cada vegada més conscient, el que com a futurs professionals ens permetrà poder-les identificar amb més facilitat però també ens ajudarà a poder-les corregir o com a mínim reencaminar, el que potser farà que tinguem una salut mental més equilibrada.
Per altra banda queda clar que totes aquestes distorsions són extremadament negatives i la suma o magnificació d'elles du a la persona a un estat d'ànim negatiu comportant l'inici i desenvolupament d'una depressió o fins i tot la destrucció de l'autoestima de la mateixa, i duent en molts casos a una patologia, ja que aquestes tenen com a element comú la baixa autoestima.
Crec que com a professionals en aquest camp la nostra funció hauria de ser la d'ajudar al pacient a identificar aquestes distorsions per a poder posar un límit i d'aquesta manera que no magnifiqui els raonament negatius per a que no li afecti a les emocions i sentiments tant negativament, donant així una oportunitat a que puguin aflorar els pensaments positius.
A mi també m'ha servit per adonar-me'n de que el tractament que jo estic seguint com a pacient està basat en aquestes distorsions. Nosaltres les tenim definides d'una manera potser més col·loquial per a poder entendre millor el seu significat però la definició és la mateixa. De fet no deixa de ser un tractament psicològic basat en l'afrontament de situacions problema identificant les distorsions cognitives per a poder racionalitzar el problema i d'aquesta manera poder-lo afrontar.
