Desdoblament de la personalitat (observador-observat).
INTRODUCCIÓ
La paraula introspecció ve del llatí “intro” que significa dins i de “spectare” que significa mirar. La introspecció és el proces a partir del qual fem un cop d'ull o observació a l'interior de nosaltres mateixos.
La introspecció es compresa com una seqüencia heurística d'auto-preguntes i auto-respostes, en relació a una situació específica que serà interpretada. Es caracteritza per ser un diàleg interior. Aquesta pràctica està basada en el coneixement que el subjecte té dels seus propis estats mentals. Està fonamentada per la capacitat reflexiva que la ment posseeix de ser conscient de forma immediata dels seus propis estats.
Per entendre el funcionament d'aquesta tècnica el Professor Ernest Luz, al GP de l'assignatura de Fonament de Psicologia, ens va proposar de dur-ne a terme una. La pràctica consistia en observar els nostres propis pensaments o estats mentals durant 10 minuts i seguidament fer una petita crítica, que a continuació exposaré.
Observació:
Durant els deu minuts que va durar l'exercici vaig poder adonar-me de que després de la indicació de: "observeu què penseu" no podia parar de pensar en que estava pensant, intentant d'aquest manera controlar els pensaments. L'intent del control dels meus estats mentals em van dur a l'observació de l'entorn i així començar a pensar que hi havia varies coses a l'aula que, des del meu punt de vista, no estaven ben col·locades o que podien estar millor, com per exemple: el guix de la pissarra que es trobava sobre la taula del professor, una taula que tenia una pota més llarga que una altre i per tant estava torta, la finestra que no estava oberta del tot i no deixava entrar gaire aire... Aquests pensaments em van dur a altres, relacionats amb les persones que m'envoltaven, com que el professor entrava i sortia de l'aula, que alguns dels meus companys, suposo que avorrits, deixaven la pràctica per comentar entre ells que no entenien per què estàvem duent a terme aquell exercici, que el fet de que alguns companys parlessin entre ells provocava que altres que si el volien dur-la a terme encara tinguessin més dificultats per a fer-ho, ...
Després d'uns minuts vaig ser “conscient” de que el meu cap, vulgarment dit, havia marxat a un altre lloc, que s'havia perdut en records del que havia fet el dia abans però sobretot pensaments relacionats amb les tasques que havia de fer al cap d'hores, com: anar a comprar, trucar a una amiga, articles per llegir... però també en situacions angoixants que havia d'afrontar aquella mateixa tarda. Observant aquest canvis de pensaments puc atrevir-me a dir que hi ha una connexió entre uns pensament i altres i que no s'uneixen per atzar. Crec que l'observació de l'entorn i l'intent de controlar els meus pensaments em provocava una sensació d'angoixa que estaria connectada amb l'angoixa de les tasques que havia de fer aquella mateixa tarda, havent-hi una connexió emocional entre uns pensaments i els altres. Podem dir doncs que els pensaments estan relacionats entre si ja sigui per: conceptes, sentiments, emocions, experiències, ...
Per altra banda el que em va semblar més curiós és que d'aquests pensaments que tenia a nivell “inconscients” me'n adonava quan hi havia algun un canvi en l'entorn, ja sigués visual (l'Ernest entrava a la classe), auditiu (es sentia un soroll de l'exterior o els companys parlant) o sensitiu (un corrent d'aire fred), que em feia passar a un nivell conscient. Podríem dir doncs que l'entorn forma part del nostre estat conscient i que quan hi ha un canvi en aquest, que requereix una atenció per part nostra, molt probablement per l'instint de defensa i/o protecció, tornem a l'estat conscient. Posaré un exemple: Us ha passat mai que esteu caminant pel carrer escoltant música, parlant per telèfon o simplement pensant amb les teves coses i que un cop arribeu a la fi del trajecte penseu “ ostres no se com no m'han atropellat per què no se pas on tenia el cap...” i per tant t'adones del recorregut fet un cop l'has acabat?
Podem dir doncs que quan duem a terme accions automatitzades, com en l'exemple anterior, la nostra ment pot estar en un estat diferent o un altre nivell de consciència que podríem anomenar segons Freud, un estat preconscient. Freud va sotmetre a un estat hipnòtic a alguns dels seus pacients durant les quals els donava ordres que aquests complien com seria per exemple que es asseguessin o beguessin aigua. A partir d'aquestes experiències va poder extreure algunes conclusions, entre elles que la consciència és únicament una part de la psique en el que no podem trobar respostes a molts dels nostres actes, que hi ha representacions que no són conscients però que es poden esdevenir conscients, a aquest estat Freud l'anomenarà preconscient. Per últim, conclou que existeix una altre estat mental, al que l'anomenarà inconscient, que aquest només està en connexió amb la consciència a través d'associacions com per exemple somnis, símptomes...
Un altra observació de la pràctica és la relativitat del pas del temps, per a una part de la mostra (classe) els deu minuts del la pràctica els va passar a poc a poc i els va semblar massa estona en canvi per a una altra part va semblar poca estona i passar força ràpid. Podem deduir doncs que la sensació temporal es relativa a cada persona podent-la relacionar amb la capacitat de concentració, distracció, interès, motivació...
REFLEXIÓ
Principalment la conclusió a la que he arribat és que les paraules consciència i inconsciència que en el vocabulari popular utilitzem amb tanta facilitat i tranquil·litat realment són dos conceptes molt complexes que hem de tenir clar com a futurs psicòlegs per no entrar en contradiccions o divagacions constants.
Un altra conclusió és que el coneixement de la nostra ment és limitat i que encara queden molt per descobrir, com a estudiants, ja que hi ha moltes coses que classifiquem com a “normals” i que no ens hem plantejat ni ens plantegem fins que algú o quelcom extern ens fa reflexionar.
La més general és que la nostra ment està en un canvi constant però també sempre en moviment, és per això que ja els antics grecs representaven psique com una papallona.
